1- Aquesta glossa en pot permetre generalitzar i arribar a entendre el tipus de món que volien els noucentistes. Com seria aquest món?
Volien un món que no fos inconformista sinó que lluités pel que volia encara que allò molestés els altres. Ja que diu "...això que escric, me valdrà la condemnació d'alguns paisans nostres,...".
Diu també que a vegades encara que una cosa sembli inofensiva no ho és sempre"...La muntanya, tal com la fatalitat la deixa, pot ser un instrument de mal: de vegades, per sa excessiva pendent, llisquen allaus terribles que...".
I finalment, parla de que s'ha de lluitar per aconseguir protecció(Aquí ho enfoca amb l'exemple de la muntanya "...més commovedores que ha fet l'home sobre la terra: omplir les muntanyes de camins. -Així les muntanyes -amb camins i amb arquitectura contra les allaus-...") .
2. Ors critica negativament un tipus de literatura que havia començat pocs anys abans:
a. S'està referint a obres escrites per autors modernistes o noucentistes? Com se solia anomenar la tendència literària al·ludida?
Modernistes ja que ell estava al noucentisme i era una mica estúpit criticar els "companys" del noucentisme. Ho sabem també perquè posa l'exemple d'allaus. Diu que abans, hi havia allaus, pero ara s'han construït camins i fortificacions per a mínimament arreglar-ho.
b. La literatura esmentada presentava una natura salvatge, agresta o una natura dominada i a la mesura de l'home? Per què no era del gust de la majoria de noucentistes?
Una natura salvatge ja que diu que es va provocar un allau i no el van poder contenir i es queixa de les muntanyes, pero ara segons ells han creat camins i intenten arrestar-ho. Perquè ells volien renovar la literatura del modernisme
divendres, 5 de març del 2010
dilluns, 22 de febrer del 2010
Antoni Gaudí i Cornet
Ex. 2 Indica les errades (tipogràfiques, de puntuació i d’expressió) que observis en aquest fragment d’un treball sobre Antoni Gaudí:
Antoni Gaudí i Cornet
(Reus o Riudoms, 25 de juny de 1852 – Barcelona, 1926). És un dels arquitectes més rellevants de Catalunya i està considerat com un dels màxims exponents del Modernisme.
Nascut en una família de calderers, sempre reivindicà aquest ofici familiar com a origen de la seva capacitat de crear i treballar en tres dimensions. Des de la infantesa Gaudí, va ser un atent observador de la natura de la qual li atreien les formes,els colors i la geometria. El 1870 anà a Barcelona per estudiar arquitectura, no fou un alumne especialment brillant i, fins i tot, suspengué unes quantes assignatures. El 1878 va obtenir el títol d’arquitecte.
Essent molt jove, li van arribar les primeres comandes procedents del món eclesiàstic i de la burgesia, que sempre serien els seus principals clients. El 1883 va ser un any cabdal en la vida de Gaudí. Se li encarregà la continuació de les obres del temple expiatori de la Sagrada Família i va conèixer Eusebi Güell, que seria el seu millor client i protector.
D’entre les seves nombroses obres, podem destacar Can Vicens, El capritcho de comillas, el Palau Güell(1886-91), el Palau Episcopal d’Astorga(1887-94), el col·legi de les Teresianes (1888-90), la casa de los botines a Lleó, Bellesguard, el Parc Güell, la reforma de Can Batlló, l’esglèsia de la colònia Güell, Can milà (la Pedrera), entre d’altres. A partir del 1918, va decidir que només treballaria en la Sagrada Família, que encara avui continua en construcció i va deixar plànols, projectes i esbossos. El dia 7 de juny de 1926 fou atropellat per un tramvia, però pel seu aspecte de captaire ningú no va adonar-se que es tractava del genial arquitecte. Va morir tres dies després i fou enterrat a la cripta de la Sagrada Família.
Antoni Gaudí i Cornet
(Reus o Riudoms, 25 de juny de 1852 – Barcelona, 1926). És un dels arquitectes més rellevants de Catalunya i està considerat com un dels màxims exponents del Modernisme.
Nascut en una família de calderers, sempre reivindicà aquest ofici familiar com a origen de la seva capacitat de crear i treballar en tres dimensions. Des de la infantesa Gaudí, va ser un atent observador de la natura de la qual li atreien les formes,els colors i la geometria. El 1870 anà a Barcelona per estudiar arquitectura, no fou un alumne especialment brillant i, fins i tot, suspengué unes quantes assignatures. El 1878 va obtenir el títol d’arquitecte.
Essent molt jove, li van arribar les primeres comandes procedents del món eclesiàstic i de la burgesia, que sempre serien els seus principals clients. El 1883 va ser un any cabdal en la vida de Gaudí. Se li encarregà la continuació de les obres del temple expiatori de la Sagrada Família i va conèixer Eusebi Güell, que seria el seu millor client i protector.
D’entre les seves nombroses obres, podem destacar Can Vicens, El capritcho de comillas, el Palau Güell(1886-91), el Palau Episcopal d’Astorga(1887-94), el col·legi de les Teresianes (1888-90), la casa de los botines a Lleó, Bellesguard, el Parc Güell, la reforma de Can Batlló, l’esglèsia de la colònia Güell, Can milà (la Pedrera), entre d’altres. A partir del 1918, va decidir que només treballaria en la Sagrada Família, que encara avui continua en construcció i va deixar plànols, projectes i esbossos. El dia 7 de juny de 1926 fou atropellat per un tramvia, però pel seu aspecte de captaire ningú no va adonar-se que es tractava del genial arquitecte. Va morir tres dies després i fou enterrat a la cripta de la Sagrada Família.
dilluns, 25 de gener del 2010
EL DEBAT:
Títol del programa: Àgora. Sindicats: Hem tocat fons?
Canal: TV3.
Franja horaria: Dilluns a les 23.25 aproximadament.
Tema del debat: Tractem el tema de la crisi, l'atur i les perspectives econòmiques i laborals de cara al 2010.
Nom del moderador/a: Xavier Bosch.
Nom dels participants: 3
Participant 1: Josep Maria Álvarez, secretari general de la UGT
Participant 2: Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO.
Tesi que defensa:
Canal: TV3.
Franja horaria: Dilluns a les 23.25 aproximadament.
Tema del debat: Tractem el tema de la crisi, l'atur i les perspectives econòmiques i laborals de cara al 2010.
Nom del moderador/a: Xavier Bosch.
Nom dels participants: 3
Participant 1: Josep Maria Álvarez, secretari general de la UGT
Participant 2: Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO.
Tesi que defensa:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)